El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyoa . Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquiano habia pogut resoldre. les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.Per a sorpresa de tota Espanya les grans ciutats es varen decantar per els partits republicans.

Alcala-zamora dimiteix de president del govern el14 d’octubre perque al parlament hi havia masa posicions laiques i reformistes per un centrista com ell i va asumir el carrec Manuel Azunya.

La guerra civil va aplegar en la segona república va durar desde 1936 fins a 1939 quan Franco va agarrar el poder i hai va acabar la républica i comença la dictadura franquista

             Al segle XIX la guerra de la independencia va ser danyina per a la comunitat valenciana pero no va ser la mes danya de totes .

                En 1883 amb la nova organitzacio territorial lliberal la comunitat valenciana va ser dividida en tres provincies , la provincia d’Alacant situada al sud de la comunitat valenciana , la provincia de Valencia i capital de la comunitat valenciana es troba al centre ,i per ultim Castello que es troba al nord.

Al segle XX durant la segona republica Espanyola es van redactar diverses   propostes per al estatut d’autonomia pero ninguna va aplegar a aprobarse.

El 7 de Juliol de 1936 el govern de la segona república es va traslladar a Valencia, convertinse fins al 31 d’octubre de 1937.

BIBLIOGRAFIA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Comunidad_Valenciana

http://www.sispain.org/spanish/politics/autonomo/valencia/valhis.html

 El temps de la historia esta dividida en dos grans blocs  la prehistoria i la historia .

 La prehistoria esta dividida en dos parts principals neolitic i paleolitic . La prehistoria comensa desde el comensament de la terra fins a l’origen de la escritura  que es quan comensa la historia .

La historia esta dividida en cuatre parts: La edad antiga ,(desde la invenció de l’escritura fins la caiguda dde l’imperi Romá d’occident. 

 Despres be l’edad mitja que comença en la caiguda de l’imperi Roma d’occident  fins la aplegada de Colon a América.

Acontinuació de la edad mitja be l’edad moderna que es desde la aplegada de Colon a América fins a la revolució francesa.

La edad contemporanea esta compresa desde la revolució francesa fins a els nostres dies.

Un fris cronológic es fa dividint un espai de temps en parts com ara dividir la historia i la prehistoria en les parts anteriors

BIBLIOGRAFIA:

mx.answers.yahoo.com

intercentres.cult.gva.es

Enviat per: belmonte95 | març 4, 2010

2.4 SECTOR TERCIARI

El sector terciari està format per , el turisme, el comerç, el transport i les comunicacions. Podem dir que aquest sector és econòmic, engloba totes les activitats econòmiques que no produeixen bens, es a dir materials de forma directa, que és fan per les necessitats de la població.

El turisme, ha tingut un creixement gran als països rics ,perquè els habitants d`aquest països disposen de prous recursos i prou temps lliure per a fer aquesta activitat, les causes que fan aquest creixement son les següents, la setmana laboral de cinc dies que dona lloc a un llarg cap de setmana,la societat de benestar, que cobreix les necessitats bàsiques  i assegura als treballadors pensions d´invadilesa i de vellesa i la última causa és que s´ha  produït una generalització de l´ús de l´automòbil i una millora de la xàrcia viària i també hi ha molts viatges amb avió.

Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats, perquè ixen moltes persones els caps de setmana i sobretot durant l´estiu .Aquest tipus turístic és dirigeixen cap als nuclis receptors, que segons la distància són de tipus diversos:

-Nuclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.

-Nuclis turístics intermedis, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.

-Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 200 km dels centres emissors.

El turisme de la localitat de Castalla és un nucli d´intermedi,perquè ve gent de les zones del alrededor a menjar el plat tipic de la localitat i també ve gent per a disfrutar de les muntanyes de la nostra ciutat.

El turisme genera la creació i l´expansió d´empreses i serveis ,es a dir fan moltes agències de viatges,aèries , cadenes hosteleres, empreses constructores…

Els factors positius del turisme, és que crea molts llocs te treball, altres sector econòmics com el transport i la construcció i per ùltim permet el contacte amb altres cultures. Els factors negatius del turisme,es que augmenta els preus, enriqueix grans empreses i la faena relacionada amb el turisme és un poc dur perquè hi ha que treballar en l´estiu o quan hi ha vacances de cualquier tipus perquè és quan la gent ix de viatge.

En la nostra localitat Castalla , tenim una oficina de turisme en la que es poden mostrar tot el que vullgen sobre aquesta ciutat. Com a ruta turística, està el castell de Castalla, que va ser ocupat durant la prehistòria i les èpoques ibèriques i romana, en el s.XI, Els musulmans van alçar la primera fortificació que es va convertir en el cap administratiu de Foia de Castalla. La iglesia de la Asunció, la casa Roja que esta situada al costat mateixa de l´ajuntament, l´Ermita , el Convent i parques que tenim alrededor i dins de la ciutat.

El comerç,consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Hi ha dos tipus de comerç, el comerç interior és el que té lloc dins d´un país i pot ser de dos tipus, comerç a l´engròs ,són els que comprenc gran quantitats de mercaderies als productors i el comerç de detall que son els que compren quantitats petites als productors. El comerç exterior és el que fa un país amb uns altres països,inclous tant les vendes de productes nacionals com les compres a l´exterior.

L´activitat comercial té tres característiques, mou quantitats enormes de productes molt diferents,això significa que necessita una gran quantitat de mitjans de transport d´una gran capacitat i eficàcia, crea una xàrcia de relacions d´àmbit mundial, es una activitat que ocupa moltes persones i la última característica és que presenta una concentració creixent del comerç en un nombre reduït d´empreses.

El comerç de la localitat de Castalla està replet de comerços  on poden disfrutar del plaer de comprar sense el escandalo que hi ha a les ciutats, hi ha una varietat d´articles , són moltes les tendes que constitueixen l` asociacio  de comerciants de Castalla.

En el sector de la alimentació Castalla es el lloc ideal per a comprar els productes naturals i artesanals de primera calitat. El mercat d´abastos o el mercadillo és fa els dimarts i els dissabtes on fan mostra de asto.

Altre sector és el de la hosteleria i la varietat de restaurants que hi ha, que cada un fa el seu menjar diferent ,però en Castalla el més típic que hi ha per anar a dinar als restaurants típics de la localitat són els “GASPATXOS´´.

La tradició industrial , eix fundamental de producció en moltes importants empreses , els principals sectors per orden d´importància són: el joguet,la fabricació de productes metàl-lics , mobles d´oficina , confecció…

El transport és el transllat de persones o bens d´un lloc a un altre.El transport és una activitat fonamental de la logística que consisteix en colocar els productes d´importancia en el moment precís i el destí desitjat.

Dins del transport s´incloeix numerosos conceptes: els mes importants són les infraestructures,vehiculs i operacions.

La infraestructura es diu normalment red i es distingueixen les carreteres,vies de ferrocarril,rutes aerees,canalsi tuberies,incloint les terminals:aeroports,estacions de ferrocarril,terminals d´autobusos i ports.

El transport i les comunicacions son sustitutes i complements.Encara que el avanç de les comunicacions es important i permitix transmitir informació per telegraf,teléfon,fax o correu electronic,el contacte personal te caracteristiques propies que no es poden sustituir.

El creiximent del transport seria imposible sense la comunicació,vital per sistemes de transport avançat.No existix relació entre els dos sistemes.

El transport de Castalla no es molt gran la empresa mes gran és:Redyser.

Redyser va naixer an l´any 1991 com empresa dedicada exclusivament al transport urgent.Els nostres sistemes informatics buquen estar integrats amb els de les seus clients .

La bibliografia l´hem trobada al llibre de geografia de tercer d´E.S.O.Aquest llibre la seua editorial és Vicens Vives,l´autor és Albet Mas i altres, el titol d´aquest llibre és Àgora.El turisme i el comerç de Castalla l´hem trobat en llibres que parlen d´aquesta localita,esta editat per M.I. Ayuntamiento de Castalla i la concejalia de turisme.

Fet per Arantxa i Ivan

Enviat per: belmonte95 | març 4, 2010

2.3 sector secundari

1.1.  Definició: Comprèn el conjunt d’ activitats necessàries per a transformar les matèries primeres en productes per al consum.

Els diferents elements que hi ha al sector secundari són la industria,  la construcció, les fonts d’energia i la mineria.

La industria:

Definició: Comprèn el conjunt d’activitats necessàries per a transformar les matèries primeres en productes per al consum. La industria transforma les matèries primeres en elaborades (que es poden consumir directament) o semielaborades (que tenen que passar per altres industries abans de consumir-les).

1.2. L’evolució de l’activitat industrial:

Comença amb el treball artesà, que es produïa als tallers i manualment amb les ferramentes pròpies. Els productes eren cars i eren únics. Després aplegaren les fàbriques i la mecanització. Es va crear al segle 18 a Anglaterra , la maquinaria funcionava amb un motor i va augmentar la productivitat. La industria actual, es caracteritza en l’ automatització i sofisticació dels seus processos, van reduir la seua ma d’obra i va fabricar productes cada vegada mes diversos.

1.3 Tipus d’ industries:

Hi han 2 tipus: Les industries de bens d’us i consum, que van directes al mercat.

Les industries de producció, elaboren productes que van destinades a altres industries com matèries primeres.

1.4 La classificació de l’empresa industrials.

Hi ha 3 tipus:

-         Segons la dimensió: Petites empreses, menys de 50 empleats. Mitjanes empreses, uns 250 empleats. Grans empreses mes de 250 empleats.

-         Segons la organització: Societats limitades s.l : Pertanyen a un o varios propietaris en concret, i societats anònimes s.a.: Quan la propietat es esta dividida en accions.

-         Segons la procedència del capital. Publiques: Quan el capital procedeix del estat. Privades: Quan el capital i la gestió esta en mans d’un particular.

La construcció:

La construcció és l’art o tècnica de construir, és a dir, de fer o realitzar i portar a bon terme les obres d’un edifici o de fer i portar a bon terme la realització d’una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

La construcció, com a part de l’arquitectura, comprèn el conjunt de tècniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública.

En la construcció d’edificis o obres públiques es tenen en compte les propietats del terrenyy i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents processos o tècniques aplicades a cada part de l’obra així com les accions a que està sotmès l’edifici al llarg de la seva vida útil, com són: el pes dels materials, el pes derivat de l’ús de l’edifici o sobrecàrrega, les accions del vent o dels terratrèmols, la contaminació atmosfèrica, el risc d’incendi, etc.

La construcció naval o la construcció aeronàutica,son conceptes equivalents a la construcció arquitectònica, referits a les tècniques pròpies de l’enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions etc.

Fonts d’energia:

Classificació de les fonts d’energia.

Segons la possibilitat que s’esgoten: Poden ser renovables, que no s’esgoten. No renovables, que amb el pas del temps s’acabaran.

Segons la importància econòmica: Fonts d’energia tradicionals, son les mes utilitzades. I les fonts d’energia alternatives, s’utilitzen poc perquè encara estan en procés de recerca.

Les tradicionals:

El carbó: És produeix quan cremem aquest material que produeix vapor i mou unes turbines.

El petroli: És la font d’energia més utilitzada. Es produeix quan la cremem i produeix vapor que mou unes turbines.

El gas natural: Té un origen i una formació semblants al petroli per la qual cosa se solen trobar junts als jaciments.

L’energia hidràulica: Es l’energia de l’aigua acumulada en els embassaments i s’utilitza per a obtenir electricitat.

L’energia nuclear: Un reactor genera la calor necessària per a obtenir electricitat.

Les alternatives:

Energia solar: Té a favor seu que es abundant , inesgotable i no contamina però té en contra que hi ha variacions tèrmiques al llarg del dia.

Energia eòlica: S’obté a partir de l’aprofitament de la força del vent per a l’obtenció d’energia elèctrica.

Energia geotèrmica: S’obté mitjançant l’aprofitament de la calor que hi ha a l’interior de la terra.

Energia maremotriu: Es basa en l’aprofitament de la força de l`aigua de la maremotriu.

Bioenergia: S’obté per la combustió de la matèria animal o vegetal.

La mineria

La mineria és el conjunt de procesosque permet extrure els minerals del subsol.Es dividex en mines a cel obert que son mes barates i menys perilloses, i les mines subterranees mes cares i menys perilloses.

Hi ha tres tipus: Metalls: D’on s’extrau els metalls.

                                 No metalls: S’utilitzen en la construccio

                                 Energetics: Gas natural ,urani, carbo etc.

Enviat per: belmonte95 | març 4, 2010

2.2 EL SECTOR PRIMARI

El sector  primari comprén les activitats relacionades amb la producció i l´obtenció d´aliments, és a dir, l´agricultura, la ramaderia i la pesca.

L´agricultura és una activitat econòmica que és dedica a extreure els bens de la naturalessa. L´agricultura està condicionada pels condicionants del medi físic i els condicionants són el clima, el relleu i el sòl.

El clima, perquè cada cultiu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d´humitat per a desenvolupar-se. El relleu, perquè el pendent dificulta la faena i la mecanització. A vegades per a aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes, s´hi contrueixen terrasses. L´últim condicionant és el sòl i influeix perquè repercuteix en el bón desenvolupament dels cultius; depén de la textura, que condiciona la retenció d´aigua i de l´acidessa, que condiciona la fertilitat del sòl. Als països desenvolupats, estos condicionants no són tan importants perquè poden invertir en diferents elements com hivernacles o regs, condicionar més fàcil el relleu i per a condicionar la textura es canvia la terra i l´acidessa mitjançant adobs.

Hi ha dos tipus d´agricultura, l´agricultura de subsistència, que destina dos terceres parts de la deua producció a l´autoconsum i l´agricultura de mercat, que destina la seua producció a la venda.

Les característiques de l´agricultura de subsistència són que les tècniques de cultiu són rudimentàries, és a dir, és treballa amb les mans, s´utilitzen poques ferramentes i molt bàsiques com aixades, arades mogudes per animals, etc. La majoria de la població treballa al camp i  té un rendiment molt baix perque les sequeres i les plagues afecten molt, hi ha una mala qualitat de les llavors, les tècniques de cultiu tenen poca eficacià i realitzen una explotació excessiva de les terres. Alguns exemples d´agricultura de subsistència són l´agricultura itinerant per cremació, l´agricultura extensiva de secà i l´agricultura irrigada de l´arrós.

La característica de l´agricultura de mercat és que naix amb la revol·lució industrial perquè s´introdueixen millores en el camp que produeixen excedents i té dos grans objectius, augmentar les vendes i reduir els costos; les maneres d´aconseguir-los són mecanitzant el camp, especialitzant la producció agrària i tenint una ràpida comercialització dels productes. Alguns exemples d´agricultura de mercat son l´agricultura d´especulació i l´agricultura mediterrània.

L´agricultura a Castalla és mediterrània, és a dir, hi ha policultiu i generalment és de secà; encara que ara, a causa de les sequeres, estan instalant-se sistemes de regadiu. A Castalla els cultius principals són l´olivera, la vinya i els ametlers; encara que en alguns llocs molt puntuals és cultiven hortalisses, cereals i verdures.

La ramaderia és l´activitat ecnòmica dedicada a la cria d´animals. Hi ha diferents tipus de ramaderia, la ramaderia tradicional i la ramaderia de mercat.

La ramaderia tradicional complementa a l´agricultura, està formada per ovelles o cabres, és localitza a les zones intertropicals i alguna mediterrània. En les zones molt seques on apenes hi ha agricultura, sorgeix la ramaderia de subsistència.

La ramaderia de mercat, consisteix en vendre la producció al mercat per a obtindre el màxim benefici. Pot ser intensiva quan hi han molts exemplars en un espai reduït, es destina molt capital a mà d´obra i els animal estàn criats en estables o granges en règim d´estabul·lació, o extensiva, quan són llocs amb molt terreny i utilitzen poca mà d´obra i la inversió de capital és elevada.

La ramaderia a Castalla està pràcticament extingida, és a dir, no hi ha apenes gent que la practique. Apenes queda algun ramat d´ovelles, pero aquest és per a l´autoconsum i no mou apenes diners, ésa dir, no genera indústria.

La pesca és una activitat bassada en l´aprofitamentdels recursos animals que ens ofereix el mar. Hi ha diferents tipus de pesca, la pesca tradicional i la pesca industrial.

La pesca tradicional és practica prop de la costa, té uns instruments de pesca senzills i utilitza una gran quantitat de tècniques. Als països pobres, la producció escassa està dedicada a l´autoconsum i als països rics només es capturen peçes de gran valor.

La pesca industrial te un objectiu principal que és obtindre un gran nombre de captures. Les seues característiques són la possesió de recursos econòmics, ús de tecnoligia avançada i té infraestructures portuàries. alguns exemples de pesca industrial són la pesca costanera, la pesca d´altura i la gran pesca.

Les millors zones de pesca o caladors, es situen a la plataforma continental extensa perqè hi ha poca profunditat, hi ha corrents marines i temperatures favorables. Zones de contacte entre corrents càlids i freds perquè varia la temperatura i els peixos. Zones costaneres amb un corrent marí fred perquè hi ha molt plàncton.

La pesca és l´activitat principal del sector primari a Santa Pola, el port i la llotja són uns dels principals centres d´activitat pesquera del mediterrani espanyol.

BILBLIOGRAFIA:

-ÀGORA. Ciències socials, geografia

A.Albet MAs, P. Benejam Arguimbau, M. Casas Vilalta, P. Gomas Solé i M. Oller Freixa

Fet per Toni Fuster Leal

Enviat per: belmonte95 | gener 29, 2010

2.1. ESTUDI DE POBLACIÓ

Per a fer al estudi de població es necesita:la població ,la taxa de natalitat i mortalitat , els moviments migratorisel saldo migratori i una pirámide de població.
La taxa  de natalitat es calcula mitjançat una fórmula, que diu que si dividim el nombre de xiquets nascuts en un any i ho dividim entre població total i el que ens dona ho multipliquem per 1.000, tenim la taxa de natalitat. La taxa de natalitat a Castalla és de 8,9 ‰.Es a dir, en un any, per cada mil habitants tenen prop de 9 xiquets.  Això ens indica que tenim una taxa de natalitat molt baixa, es troba per davall de la mitja española (11‰) i de la mitja d´altres països,  com els Estats Units (14‰).
La taxa de mortalitat es calcula mitjançat atra fórmula:  Primer s´agafa el nombre de persones mortes en un any i es divideix entre la població total i ho multipliques per mil.  La taxa de mortalitat a Castalla al 2007 és de 6,6 . ‰.Es a dir, cada any, de cada 1.000 persones moren aproximadament 7.  Aquestes dades son menors que la mitja espanyola (9‰) i menor que altres paisos com els Estats Units (7‰).
Els moviments migratoris són el nombre de persones que sen van del poble i la gent que ve d´altres llocs.  Emigrar vol dir anarsen del lloc d´aon eres cap a altre lloc, la gent que ve d´altres llocs reben el nom d´immigrants.
El saldo migratori és la diferéncia entre el nombre d´immigrants  i el nombre d´emigrants, el saldo migratori de la comunitat valencian al 2006 és de 186, per tant, la Comunitat Valenciana té un saldo migratori positiu.
El saldo emigratori pot ser positiu o negatiu, cadasqun amb unes consequencies diferents.
Quan el saldo migratori és negatiu vol dir que el lloc ha pergut habitants, les seues característiques són una disminució de la pressió social, abandó de les zones rurals i una entrada de divises.
Quan el saldo migratori és positiu vol dir que el lloc ha guanyat habitants, les seues característiques són un increment de la població adulta en edat de treballar, una aportació de capital positiva gràcies als immigrants i major diversitat cultural.
Una piràmide de població s´elabora per a estudiar la població, es sol utilitzar per a controlar representar a la volta característiques com els naixements i les morts, les homens i les dones etc.
Aquestes dades provenen de:
www.dip-alicante.es
www.ine.es
En aquest punt anem a parlar de  la població i caracteristíques de les activitats económiques de la ciutat de Castalla
Enviat per: belmonte95 | gener 14, 2010

1.4 EL PAISATGE:CARASTERÍSTIQUES I FICHES DE VEGETACIÓ

El paisatge protegit de la serra del maimo es un paisatge de major bellesa paisatgeartística d’Alacant, te una superficie de 15,842 ha , convertinse en el mes gran de la comunitat Valenciana.

El proposit de que es declarara paisatge protegit es fer compatible la preservasio de les seus valors ecologics, com el us public

Esta situada a la provincia d’Alacant en les comarques de l’alt vinalopo vinalopo mitja, l’Alacantí i l’alcoia.

La serra del maigmo esta composta per els següents pics: Maigmó, el Sit, el Despenyador, l’Argüeña, Serra de Castalla, Serra del Frare y la Serra del Caball

Desde el maimo es poden obserbar grans vistescom el balco d’Alacant i desde Benidorm fins a Torrevieja.La fauna d’aquest espai natural es variada pero cal destacar les aus  rapaces com halcons , àguiles reials ,buhos etc. en cuan a mamifers destaquen jabalins , arruís etc. ademes hi ha  una gran varietat de reptilsserp de collar verd i lagartijes

                                                                                FICHES DE VEGETACIÓ

pí carrasc (pinus halipensis)

denominació:pí carrasc

Familia:Pinaceae

Origen:regió mediterranea

Característiques:Pot alcansar els 20 metres d’altura , te un tronc masis i robust i es de fulla peredne

 

 

ENCINA , CARRASCA(QUERCUS ILEX)

DENOMINACIÓ : ENCINA , CARRASCA

FAMILIA:FAGACEAE

ORIGEN:REGIÓ MEDITERRANEA

CARACTERÍSTIQUES:MEDIS DE NORMAL DE8 A 12 METRES PERÓ POT ARRIVAR FINS ALS 30 METRES ,TE UN TRONC ROBUST Y ES DE FULLA PEREDNE

 

http://www.cma.gva.es/contenidoHtmlArea/mostrar.aspx?idioma=C&Nodo=55853http://www.cacabelos.org/ficheros/diagnosticocacabelos/fichas_vegetacion.pdf

Enviat per: belmonte95 | gener 7, 2010

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.